ASSUMIR EL PASSAT PER CONSTRUIR EL FUTUR

Després de 69 anys de l’acabament de la Guerra Civil i 33 anys de la mort de Franco, les injustícies i crims comesos, encara estan presents en la vida de moltes persones. La Generalitat de Catalunya acaba d’aprovar un projecte de llei, emmarcat dins de la llei de Memòria Històrica, que té la finalitat de promoure la senyalització i dignificació de les fosses comunes de la Guerra Civil i el franquisme. Amb aquest projecte es pretén reconèixer la dignitat de les persones desaparegudes durant la guerra i la dictadura, amb independència de les opcions ideològiques, personals o de consciència. Des de l’any 1936, la majoria de persones executades en territori republicà van ser localitzades i enterrades en els seus llocs d’origen. Ara bé, els republicans executats pel franquisme han estat condemnats a l’oblit fins avui dia. De valoracions sobre la llei n’hi ha de tot tipus; alguns pensen que és insuficient, d’altres que és bàsica per passar comptes a la història, i hi ha grups polítics com el PP que titllen l’iniciativa d’innecessària perquè farà “reviure velles ferides”. Tanmateix el patiment i rancor dels familiars de les víctimes, ja sigui d’un bàndol o de l’altre, demana justícia per poder tancar etapes de la vida que encara avui tenen la porta mig oberta.

SANT JORDI: TRADICIÓ VS. COMERCIALITZACIÓ

Antigament, les classes aristocràtiques celebraven en aquest dia, festes cavalleresques en què eren excloses les classes populars i les dones eren obsequiades amb roses i flors.
Segles després, la tradició d’obsequiar la dona amb una rosa s’ha anat mantenint fins a arribar a ser una festa típica de Catalunya.
La mateixa data coincideix amb el dia del llibre que commemora la mort de Miguel de Cervantes i que pretén potenciar i donar difusió a la lectura, una de les eines més importants del desenvolupament educatiu de les persones.

Però què simbolitza actualment aquesta festa tradicional? el fet de regalar llibres i roses encara perdura avui dia. Passejar per la Rambla de Barcelona o qualsevol plaça de qualsevol poble de Catalunya, per petit que sigui, en un dia com aquest, es respira olor de rosa, i un s’impregna de lletres i paraules encadenades.

Ara bé, també es pot observar la promoció desmesurada que es fa a determinats autors, per ser més o menys mediàtics. Dies abans de la diada, els mitjans de comunicació ens aborden amb promocions de llibres escollits per criteris poc fiables. I d’altres autors i obres queden en l’oblit, amagats darrere munts de llibres “populars”.

Jo recomano sortir al carrer el dia de Sant Jordi i remenar per les paradetes de llibres. No quedar-se amb les novel·les que hi ha a primera línia i furgar detingudament per trobar petits tresors que poden marcar la nostra existència.

EN MANS DE LES DONES

L’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) del Parc Científic de Barcelona acaba de presentar un document en què un grup d’experts proposen modificar l’actual legislació sobre l’avortament. La llei que defensa l’OBD inclou les circumstàncies socials i econòmiques desfavorables com a motiu per interrompre l’embaràs. El document estableix que es pugui practicar l’avortament sense al·legar motius fins a la setmana 14 de gestació.

Des de fa temps que assistim a tota mena de crítiques i persecucions a la pràctica de l’avortament des de l’àmbit judicial i social, vers professionals de la sanitat, clíniques i dones. Des de grups religiosos es titlla l’avortament com a assassinat i com a anar en contra de la maternitat. Però tenen present aquests grups de persones, ja sigui religiosos o no, el dret de les dones, reconegut internacionalment, a decidir lliurement?

A l’Estat espanyol, segons una llei dictada el 1985, una dona pot sol·licitar l’avortament de forma legal quan: la mare ha estat violada i ha presentat la denúncia abans de les 12 setmanes; quan hi ha un perill de malformació fetal, abans de les 22 setmanes; i sense “terminis”, quan es pot demostrar la salut psíquica o física de la mare corre perill. Ara bé, què passa amb els casos en què la malformació fetal es descobreix posteriorment a les 22 setmanes i en què la lentitud dels tràmits de la denuncia d’una violació superin les 12 setmanes?

El dret a decidir sobre el propi cos, a banda de la pràctica de l’interrupció de l’embaràs, implica l’accés una millor educació sexual, una revisió de preus dels mètodes anticonceptius i un accés gratuït a l’avortament. Arribats a aquest punt, cal establir bé quins protocols s’han de seguir i quin temps es marca com a legal o il·legal per practicar un avortament.
Tirar endavant un embaràs ha de ser decisió de la mare, això sí, sempre dins d’uns límits coherents de responsabilitat que pot dictar una llei de terminis.