EN MANS DE LES DONES

L’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) del Parc Científic de Barcelona acaba de presentar un document en què un grup d’experts proposen modificar l’actual legislació sobre l’avortament. La llei que defensa l’OBD inclou les circumstàncies socials i econòmiques desfavorables com a motiu per interrompre l’embaràs. El document estableix que es pugui practicar l’avortament sense al·legar motius fins a la setmana 14 de gestació.

Des de fa temps que assistim a tota mena de crítiques i persecucions a la pràctica de l’avortament des de l’àmbit judicial i social, vers professionals de la sanitat, clíniques i dones. Des de grups religiosos es titlla l’avortament com a assassinat i com a anar en contra de la maternitat. Però tenen present aquests grups de persones, ja sigui religiosos o no, el dret de les dones, reconegut internacionalment, a decidir lliurement?

A l’Estat espanyol, segons una llei dictada el 1985, una dona pot sol·licitar l’avortament de forma legal quan: la mare ha estat violada i ha presentat la denúncia abans de les 12 setmanes; quan hi ha un perill de malformació fetal, abans de les 22 setmanes; i sense “terminis”, quan es pot demostrar la salut psíquica o física de la mare corre perill. Ara bé, què passa amb els casos en què la malformació fetal es descobreix posteriorment a les 22 setmanes i en què la lentitud dels tràmits de la denuncia d’una violació superin les 12 setmanes?

El dret a decidir sobre el propi cos, a banda de la pràctica de l’interrupció de l’embaràs, implica l’accés una millor educació sexual, una revisió de preus dels mètodes anticonceptius i un accés gratuït a l’avortament. Arribats a aquest punt, cal establir bé quins protocols s’han de seguir i quin temps es marca com a legal o il·legal per practicar un avortament.
Tirar endavant un embaràs ha de ser decisió de la mare, això sí, sempre dins d’uns límits coherents de responsabilitat que pot dictar una llei de terminis.