La tendència dels mitjans de comunicació és cada vegada més evolucionar cap a la informació espectacle i posar per davant els interessos empresarials i econòmics que no pas la voluntat d’informar amb rigor i serietat. Un exemple d’aquesta afirmació es troba en el tractament informatiu del cas “Fritzl”. La majoria de mitjans van centrar-se a publicar xafarderies sobre la vida del personatge i mostrar fotografies de la filla que va ser violada repetidament i segrestada al soterrani de casa seva durant 24 anys. Aquesta és la feina del periodista? Absolutament no. Els periodistes i els mitjans han d’informar del què passa al nostre voltant analitzant i interpretant els fets, buscant les causes i conseqüències, però no posant el dit a la nafra buscant el morbo i horroritzant a la població.
El cas de Fritzl és esgarrifós. Però si obrim el diari o mirem el telenotícies, dia si dia també podem observar que n’estem plens, de casos esgarrifosos. Guerres, disputes, assassinats, baralles entre polítics, terratrèmols, morts... sembla que la població cada cop està més narcotitzada pels horrors del món actual. Els diaris ja no tenen cura a l’hora de publicar les fotografies. Com més sang i més morts hi surtin, millor. Més impacte. Més públic.
El codi deontològic que teòricament tots els mitjans han de seguir al peu de la lletra se salta a la lleugera dia rere dia. La barreja entre fets i opinions, la difusió d’informacions no fonamentades o la vulneració del dret a la pròpia intimitat i imatge són alguns dels criteris que els mitjans no compleixen a l’hora de publicar les informacions.
Cal conscienciar als professionals de la informació que aquest camí que agafa el periodisme no és el bo i que els valors ètics i morals han de prevaldre per sobre de l’espectacularització de la informació.
El cas de Fritzl és esgarrifós. Però si obrim el diari o mirem el telenotícies, dia si dia també podem observar que n’estem plens, de casos esgarrifosos. Guerres, disputes, assassinats, baralles entre polítics, terratrèmols, morts... sembla que la població cada cop està més narcotitzada pels horrors del món actual. Els diaris ja no tenen cura a l’hora de publicar les fotografies. Com més sang i més morts hi surtin, millor. Més impacte. Més públic.
El codi deontològic que teòricament tots els mitjans han de seguir al peu de la lletra se salta a la lleugera dia rere dia. La barreja entre fets i opinions, la difusió d’informacions no fonamentades o la vulneració del dret a la pròpia intimitat i imatge són alguns dels criteris que els mitjans no compleixen a l’hora de publicar les informacions.
Cal conscienciar als professionals de la informació que aquest camí que agafa el periodisme no és el bo i que els valors ètics i morals han de prevaldre per sobre de l’espectacularització de la informació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario